🏺 Un historial curt del Dice
Des dels artells i cubs antics al polígrid plàstic fixat en una taula de jocs moderns.
Els daus són més grans que la majoria de jocs que encara podem anomenar. El seu lloc de naixement exacte és difícil d'imprimir perquè la gent en llocs diferents va descobrir la mateixa idea útil: marcar un petit objecte, tirar-lo i deixar que la possibilitat de triar un resultat.
Abans del cub
Alguns dels primerszeradors no van ser fabricats de cap manera. La gent va llançar orells animals, closes, pals i altres objectes de les diferents posicions de descans es podien llegir com a diferents resultats. Knucknbons eren especialment convenients perquè hi ha una terra natural en un nombre limitat de maneres reconeixenbles.
Quan sis costats numerats es van convertir en una bona idea
Els daus amb forma de cub apareixen en el registre arqueològic en diverses societats antigues. Un cub és inusualment pràctic: té sis costats igual que el quadrat numerat, és fàcil de calcular, apilar, i produeix un conjunt compacte de resultats. Una vegada que les marques siguin estandarditzat, tothom de la taula pot llegir el resultat immediatament.
El patró de pipista familiar és només un idioma visual per a aquests sis resultats. Al llarg del temps, els daus han fet servir pipetes, números, símbols i paraules. La part important no són els punts. És l'acord que cada costat estable comptava amb alguna cosa.
Es converteix en maquinari del joc
Durant segles, els daus es van utilitzar en jocs de carreres, jocs de joc i jocs socials. Eren prou barats per a carregar i prou simples per entendre sense una pissarra. El mateix objecte pot decidir el moviment, puntuació o si una acció arriscada s' ha aconseguit.
La modernitat de la tauleta ha ampliat la família. D4, D8, D10, D12 i D20 diuen que és convenient utilitzar probabilitats diferents d'una en sis. Els jocs de rol van ajudar a convertir el mixte polièdral establert en un objecte reconegible del seu propi.
I després els daus es van convertir en software
Un daus virtual no té cap costat físic comptat per aterrar. El programari genera un valor aleatori i la interfície converteix aquest número en un ritual familiar llançant. L'objecte va canviar, però la funció social amb prou feines ho va fer: un grup vol un resultat que ningú no tria directament a la taula.